Grup62
David Grossman
Jerusalén, 1954

David Grossman

Jerusalén, 1954

Nascut a Jerusalem el 1954, David Grossman va estudiar Filosofia i Teatre a la Universitat Hebrea. Considerat un dels autors més importants de la literatura israeliana contemporània, té una extensa obra, entre assajos, novel·les per a adults i obres per a nens, per les quals ha rebut nombrosos premis, entre altres, el Grinzane-Cavour, el Mondello, el Sappir o l’Eliette Von Karajan. I ha estat distingit amb el Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França. David Grossman també és conegut per la seva vessant pacifista. Home d’una gran talla moral i intel·lectual, figura destacada en la llista de candidats al Premi Nobel, forma part d’un comitè que treballa pel diàleg entre israelians i palestins, i ni tan sols la mort del seu fill Uri, caigut en combat l’agost del 2006, l’ha fet desistir del seu compromís en favor de la pau. Tota una vida (Edicions 62, 2010) ha guanyat nombrosos premis, entre els quals el de la Pau dels Llibreters Alemanys, el Médicis o el Terenci Moix a la millor novel·la estrangera. Edicions 62 ha publicat també Caigut fora del temps (2012) i el recull d’articles Escriure en la foscor (2010).

La vida juga amb mi

David Grossman

Una novel·la que ens mostra el poder terrible dels secrets i despulla les emocions.

Sinopsi de La vida juga amb mi

«En Túvia era el meu avi. I la Vera és la meva àvia. En Rafael, en Rafi, és el meu pare, i la Nina... La Nina no hi és. Però això sempre ha sigut la seva especial contribució a la família», anota la Guili a la seva llibreta. Però per la festa del noranta aniversari de la Vera, la Nina ha tornat al kibbutz, enmig de l’eufòria de la seva mare, la ràbia de la seva filla Guili, i la veneració immutable del Rafi. I aquesta vegada sembla que no té la intenció de fugir; els vol comunicar una cosa important i en vol saber una altra.

La Nina vol que la seva mare li expliqui què va passar a Iugoslàvia, durant la «primera part» de la seva vida, quan, jove jueva i croata, es va enamorar obstinadament del Milo, i per què ell va ser empresonat, acusat de ser un espia estalinista. Vol saber per què la Vera va ser deportada a un camp de reeducació a l’illa de Goli Otok i per què la va abandonar als sis anys. A més, la Nina suggereix tornar al lloc terrible que va marcar el destí de les tres dones.

El viatge suposa capbussar-se en el passat més fosc per tal de curar la ferida que ha anat passant de generació en generació. A La vida juga amb mi, David Grossman ens mostra el poder terrible dels secrets i ens recorda que escollir significa excloure i que viure és un intent continuat i maldestre de recompondre’s.

«David Grossman escriu des d’una extrema vulnerabilitat totalment lliure de por, una vulnerabilitat a la vegada poderosa i poètica, sensible i apassionada, iracunda i tendra. Escriu no només per a la seva pròpia supervivència sinó també per a la nostra.» Die Zeit

«En Túvia era el meu avi. I la Vera és la meva àvia. En Rafael, en Rafi, és el meu pare, i la Nina... La Nina no hi és. Però això sempre ha sigut la seva especial contribució a la família», anota la Guili a la seva llibreta. Però per la festa del noranta aniversari de la Vera, la Nina ha tornat al kibbutz, enmig de l’eufòria de la seva mare, la ràbia de la seva filla Guili, i la veneració immutable del Rafi. I aquesta vegada sembla que no té la intenció de fugir; els vol comunicar una cosa important i en vol saber una altra.

La Nina vol que la seva mare li expliqui què va passar a Iugoslàvia, durant la «primera part» de la seva vida, quan, jove jueva i croata, es va enamorar obstinadament del Milo, i per què ell va ser empresonat, acusat de ser un espia estalinista. Vol saber per què la Vera va ser deportada a un camp de reeducació a l’illa de Goli Otok i per què la va abandonar als sis anys. A més, la Nina suggereix tornar al lloc terrible que va marcar el destí de les tres dones.

El viatge suposa capbussar-se en el passat més fosc per tal de curar la ferida que ha anat passant de generació en generació. A La vida juga amb mi, David Grossman ens mostra el poder terrible dels secrets i ens recorda que escollir significa excloure i que viure és un intent continuat i maldestre de recompondre’s.

«David Grossman escriu des d’una extrema vulnerabilitat totalment lliure de por, una vulnerabilitat a la vegada poderosa i poètica, sensible i apassionada, iracunda i tendra. Escriu no només per a la seva pròpia supervivència sinó també per a la nostra.» Die Zeit

Bibliografia de David Grossman

Carregant...