Jaume Cabré (Barcelona, 1947) es un autor fundamental de la literatura contemporánea. Aunque su labor como escritor está centrada en la novela, también ha publicado teatro y varios ensayos en los que reflexiona sobre la escritura y la lectura. Novelas como Las voces del Pamano, Señoría, La sombra del eunuco, Fray Junoy o la agonía de los sonidos, La telaraña o Consumidos por el fuego lo han convertido en un autor de referencia. Su proyección internacional se consolidó con la obra monumental Yo confieso (2011), ganadora de múltiples premios, como el Courrier International a la mejor novela extranjera 2013 o el Kulturhuset Stadsteatern de Estocolmo 2017. Se han superado las cien traducciones a otras lenguas; en castellano, toda su obra ha sido editada por Destino.
Recuperació d’una de les primeres novel·les de Jaume Cabré, sens dubte la més singular i divertida.
Jaume Cabré recrea amb una desimboltura insòlita, un ritme frenètic i una vitalitat juvenil les peripècies d’una colla d’habitants més o menys pintorescos d’un barri popular barceloní dels anys setanta, quan encara es feia vida al carrer. D’entre les criatures que hi circulen, destaquen l’exprostituta Barringa Barranga —una dona gran atrafegada, sempre pendent dels veïns—, el cec Poquilluca —que té una paradeta de tabac, cupons i calendaris amb fotos de dones amb poca roba—, el remeier Xic Pitarra, mossèn Pere i una galeria de culs de bar, cosidores, beates, madams, camàlics i fins i tot una presumpta bruixa. El prologuista Adrià Pujol Cruells en destaca «el vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada, subterrània [...], la parla viva, reproduïda amb tanta gràcia, o les estampes, d’una temperatura humana tragicòmica».
Jaume Cabré recrea amb una desimboltura insòlita, un ritme frenètic i una vitalitat juvenil les peripècies d’una colla d’habitants més o menys pintorescos d’un barri popular barceloní dels anys setanta, quan encara es feia vida al carrer. D’entre les criatures que hi circulen, destaquen l’exprostituta Barringa Barranga —una dona gran atrafegada, sempre pendent dels veïns—, el cec Poquilluca —que té una paradeta de tabac, cupons i calendaris amb fotos de dones amb poca roba—, el remeier Xic Pitarra, mossèn Pere i una galeria de culs de bar, cosidores, beates, madams, camàlics i fins i tot una presumpta bruixa. El prologuista Adrià Pujol Cruells en destaca «el vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada, subterrània [...], la parla viva, reproduïda amb tanta gràcia, o les estampes, d’una temperatura humana tragicòmica».
