Jordi Coca comenzó su carrera literaria en 1971 con Un d’aquells estius (Els Lluïsos). Después publicó dos ensayos sobre Joan Brossa y Manuel de Pedrolo y las narraciones reunidas en El cor de les coses (1995). Durante estos últimos años ha recibido el reconocimiento tanto de los lectores como de la crítica. Ha obtenido el Premio Documenta con Mal de lluna (1988), el Josep Pla con La japonesa (1992), el Premio de la Crítica de 1994 con Luise (Un conte sobre la felicitat), i L’emperador (1996) fue galardonado con el Premio de la Institució i de les Lletres Catalanes en 1999, premio que se concede cada 3 años. Ha traducido obras de Maureice Maeterlinck y del poeta japonés Matsuo Bashô. En 1995 publicó Paisatges de Hopper, fruto de su estancia en la Universidad de Berkeley.
Jordi Coca narra els records i les passions d'una dona
En una illa de la Mediterrània dues dones d’edats i cultures ben diferents conversen en el pati d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de color.
La Margalida rememora la seva atzarosa vida: els moments tendres de l’àvia, l’estranya mort de la mare, la desordenada passió del pare pel teatre, l’amor pel marit, l’amistat amb el cunyat, els viatges, la natura, les tempestes, les alegries i els adeus. La Celeste, en canvi, prové d’un món de rius immensos poblats de cocodrils, amb guerres, injustícies, i un tresor amagat en una cala...
A través dels somnis, les vivències i les il·lusions tan distants d’aquestes dues dones, l’autor ens proposa una novel·la en què l’inversemblant esdevé quotidià.
En una illa de la Mediterrània dues dones d’edats i cultures ben diferents conversen en el pati d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de color.
La Margalida rememora la seva atzarosa vida: els moments tendres de l’àvia, l’estranya mort de la mare, la desordenada passió del pare pel teatre, l’amor pel marit, l’amistat amb el cunyat, els viatges, la natura, les tempestes, les alegries i els adeus. La Celeste, en canvi, prové d’un món de rius immensos poblats de cocodrils, amb guerres, injustícies, i un tresor amagat en una cala...
A través dels somnis, les vivències i les il·lusions tan distants d’aquestes dues dones, l’autor ens proposa una novel·la en què l’inversemblant esdevé quotidià.
