El guardó, instituït per Edicions 62 i per la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, neix amb el propòsit d’impulsar la creació i la difusió d’aquest gènere, així com la lectura en català.
Es tracta d’un premi per a assaig humanístic de tema lliure, obert a qualsevol camp del pensament. Es cerca estimular i distingir l’excel·lència dels estudis humanístics i els seus valors en una època d’excessiu predomini del mercantilisme, amb el convenciment que en la societat actual l’assaig és més necessari que mai i amb la voluntat de proporcionar a la societat eines d’informació i de reflexió que l’ajudin a situar-se davant de qüestions fonamentals que preocupen en el món d’avui.
Poden participar en aquest concurs tots els autors, de qualsevol nacionalitat, que presentin obres inèdites escrites en llengua catalana. Hi poden desenvolupar un tema únic o diversos temes íntimament relacionats.
L’obra guanyadora es publicarà a la col·lecció Llibres a l’Abast, d’Edicions 62.
Edicions 62 des dels seus orígens té la voluntat d’impulsar i incorporar al català les grans obres d’assaig. Des del primer títol de l’editorial, Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962, Llibres a l’Abast ha esdevingut una col·lecció de referència en el camp de l’assaig. S’hi han publicat més de quatre-cents títols d’autors tan destacats com Roland Barthes, Simone de Beauvoir, Josep Benet, Victòria Camps, Francesc Candel, Najat El Hachmi, Josep Fontana, Viktor Frankl, Yuval Noah Harari, Siri Hustvedt, Thomas Piketty o Xavier Rubert de Ventós.
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona és la successora d'una agrupació d'aficionats a la literatura i a la història, nascuda el 1700 i que va prendre el nom d'Acadèmia Desconfiada, o dels Desconfiats. Creada el 1729, va néixer com una societat literària i ha estat des de sempre interessada en l’assaig. Des dels seus primers estatuts, el 1752, lʼobjectiu ha estat l'estudi de la història de Catalunya i formar la joventut en filosofia i literatura. Posseeix una extensíssima xarxa d'acadèmics, tant en l'àmbit nacional com internacional, entre els quals hi ha importants figures representatives de diversos camps de la cultura.
Martí Domínguez porta a terme en Del natural un ample recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura. Des de la representació d’un corder per part de Giotto fins a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes, l’autor reflexiona sobre com la natura ha estat en cada cas interpretada i pintada, incloent-hi dins d’ella l’estudi del paisatge i de la mateixa naturalesa humana. D’aquesta manera, Del natural és un assaig que, des d’aquesta òptica naturalística, descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d’art, tot això ben amanit per una prosa rica i especiosa, que es recrea en la vida dels pintors i en les seues principals creacions.
El món tecnològic en què vivim està canviant radicalment les formes de viure, de relacionar-nos, de pensar, de crear, d’estimar, de treballar, i ens planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i la nostra societat.
La robòtica, l’algoritme i la Intel·ligència Artificial no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat tangible i existent, amb unes conseqüències observables des de punts de vista ben radicals: l’optimisme o el pessimisme, el fetitxisme tecnològic o la repulsa antitecnològica.
Per això l’autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic. Perquè com a creació humana, aquesta ha de poder ser ordenada, interpretada comptant amb l’ètica.
En paraules de l’autor: “El desenvolupament exponencial de la robòtica aplicat en tots els camps de la vida exigeix, per part de la ciutadania, criteris clars, un diàleg públic interdisciplinari, un debat al bell mig de l’àgora a fi de determinar com volem que sigui la societat del demà. La tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia...”
Per un debat sobre els canvis que el món tecnològic genera en la nostra societat.
Filla d’un empresari americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus, Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 – París, 1976), amb un perfil ben particular —protestant i maçona—, la seva trajectòria —mestra i política— revela una dona activa i compromesa que participà amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX.
Va participar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà, participant activament en la tasca propagandística durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa, el republicanisme d’esquerres i els cercles protestants.
